2pd4

3 de 8 dels Castellers de Barcelona a la Diada del 40è Aniversari del Carro Gros

3d8-carrogros

5d7-raval

5d7 raval

Article escrit per Enric Ribes, membre de la pinya del primer 4 de 8 descarregat pels Castellers de Barcelona
Ara sí! Aquella nit sí!!! La màgia de Màrtirs ens endinsava en un bosc ple de fades entremaliades que volien convèncer als Castellers de Barcelona que els estranys esdeveniments de la nit devien haver estat només un somni. Tot preparat, fosca nit, però el carrer de Màrtirs Street il·luminat per rebre amb honors les quatre colles. La plaça plena i expectant d&#8217;aficionats que durant tota la setmana especulaven amb la possibilitat de veure un nou intent de &#8220;carro gros&#8221; de la colla més veterana fora de l&#8217;àmbit tradicional. Colla Joves dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca i Nens del Vendrell ens aixoplugaven per fer realitat allò que tant desitjàvem i havíem treballat. Érem una colla de carrer, no teníem local, però això ens feia més forts, com si haguéssim pres la poció màgica.
Les fades entremaliades començaven a fer de les seves i ens debilitaven perquè la torre de set d&#8217;inici, que tan bé dominàvem, quedés només en carregada. Però aquesta ensopegada no ens feia recular en el nostre desig de descarregar el &#8220;carro gros&#8221;. A quarts d&#8217;onze de la nit del 31 de juliol de 1982, es forma la pinya, pugen segons i les fades i follets volen que aquella nit no sigui màgica, que el nostre somni no es faci realitat, i que es quedi en això, novament en un somni d&#8217;una nit d&#8217;estiu. Som tossuts i tirem cap amunt resistint les escomeses del castell que lentament es va desquadrant, però en aquella fosca nit vilafranquina la poció màgica que els nostres set pioners fundadors ens van donar venç totes les adversitats i el carro gros és descarregat.
No despertem: mai havíem estat adormits, tan sols somiàvem per aconseguir entrar a l&#8217;elit castellera i ho vàrem fer amb el disgust de les fades entremaliades que van marxar per sempre. Aquell &#8220;carro gros&#8221;, aquell somni d&#8217;una nit d&#8217;estiu va ser el primer castell de vuit descarregat per una colla castellera de fora de l&#8217;hermètica zona tradicional. L&#8217;admiració i el respecte a la colla de la capital, aquella &#8220;atípica colla&#8221; del Cap i Casal es va fer palès en l&#8217;encara reduït món casteller. Tot bon aficionat als castells parlava de la colla de Barcelona. Aquell castell i aquella nit plena a vessar d&#8217;abraçades, plors i eufòria van obrir el camí a les noves i entusiastes generacions a continuar amb el somni. Malauradament, actualment només un reduït nombre de privilegiats podem dir: &#8220;jo vaig ser aquella fosca nit vilafranquina per fer realitat el somni d&#8217;una nit d&#8217;estiu&#8221;.

Aniversari

barcelona: terra de castells

història

Els 53 anys són ja un trajecte significatiu en la vida d’una persona o d’una entitat, són moltes vivències, moltes experiències, moltes coneixences que et van formant i modelant. La Colla n’ha passat de tots colors des del 8 de juny de 1969, però podríem dir que eren fets o experiències castelleres. Pujades o baixades de nivell, crisis de creixement, escissions, caigudes o les fites assolides han estat una constant d’aquets anys. La colla ha superat, gairebé sempre, les dolentes i ha aprofitat, molt o poc, les bones. Però cal reconèixer que els darrers anys la colla ha hagut de sobreposar-se a dues problemàtiques extra castelleres que han posat a prova la seva resiliència. Una ha afectat a la colla i l’altra a tota la humanitat, el temps dirà si ho ha fet amb nota o no.
Cadascú haurà tret les seves conclusions del seu pas per la colla i algunes seran compartides i d’altres no. En el meu cas es podrien resumir en que una colla castellera és una reunió de persones que han de tenir com a objectiu prioritari fer castells, fer-los bé tot millorant el nivell any rere any, temporada rere temporada. Tot el demès ha d’ajudar aquest objectiu. Cal tenir clar que res que no sumi per assolir aquest objectiu, resta. Que els castells es fan a la plaça i sobretot a l’assaig. Que no es fan ni escrivint articles, i menys escrivint aquest, ni tuits, ni correus. En tot cas podem aspirar a que no restin.
Aquest 53è aniversari és una baula més en la cadena que enllaça el primer pilar de 4 fet per set persones el 8 de juny de 1969 a El Vendrell amb un futur que entre tots hem de fer que sigui cada dia millor, cada dia més esplendorós, cada dia més satisfactori, cada dia més envejat. Però no tan sols ha de ser un punt i seguit, ha de ser una fita com a tal. A la vida cal fixar-se objectius, fites que t’ajudin a augmentar el teu compromís, a accelerar els ritmes que et permetin assolir aquesta objectius, potser no aquell dia però si més endavant. Després les coses surten com surten, els castells no són sempre justos amb la feina feta però si que ho són amb la no feta. Les actuacions d’aniversari no han estat sempre glorioses en resultats però la feina que s’ha fet, tard o d’hora, ha acabat donant el seu fruit. Sense cap autoritat moral us demano compromís i assistència, que s’omplin el pati d’assaig i que el dia  5 la plaça faci goig. Que els castells es fan a la plaça i no al pati de l’ajuntament i que siguem bons amfitrions tot fent pinya a les colles convidades. L’actual cap de colla ens coneix bé, ajudem-lo i fem de l’aniversari i de tot el que l’envolta un punt d’inflexió per posar la colla al lloc que es mereix.
Endavant!

Actualitat

[noticies]

“El somni d’una nit d’estiu”→

53è Aniversari→

[actuacions]

Celebrem els 40 anys del 1r carro gros estrenant la clàssica de vuit→

Castells de 7 en plena onada de calor→