Taula rodona: 'Colles castelleres sense castells'
"La part social és molt important i s'haurà de seguir cuidant quan tornem a fer castells"
Jordi Planas | 2021-03-14
La pandèmia ha obligat les colles castelleres a potenciar l’àrea social per mantenir la seva activitat. Una àrea social que, un cop passi la pandèmia, caldrà seguir cuidant. Hi han coincidit tots els participants de la taula rodona ‘Colles castelleres sense castells’, organitzada pels Castellers de Barcelona i que ha comptat amb la participació d’Ot Brun, de l’equip d’activitats durant el confinament dels Castellers de la Vila de Gràcia; Alexia Solé, vocal d’esdeveniments a la junta dels Castellers de la Sagrada Família; David Porta, cocap de colla dels Castellers de Sarrià; Carlos Maroño, cap de l’àrea social dels Castellers de Barcelona; Guillermo Soler, coordinador de l’Observatori de l’Afectació de la Covid-19 a les colles de la ciutat de Barcelona, i Maria López com a moderadora.
L’aturada en sec de l’activitat castellera va obligar les colles a replantejar-se de dalt a baix, sobretot en un primer moment en què la presencialitat tampoc no va ser una opció. En el cas dels Castellers de Sarrià, David Porta ha explicat que van crear “un ‘Espai de Trobada’: partint de la base que ja no tenim local ni en la regularitat, vam generar el nostre primer local, un local virtual, de forma participativa (…) que va ser el fil conductor de totes les activitats telemàtiques”. En un sentit similar, Ot Brun explicava que els Castellers de la Vila de Gràcia van plantejar “sobretot activitats telemàtiques: vermut electrònic, concurs de pizzes, campionats de jocs d’ordinador… per veure’ns les cares i sentir-nos les veus”.
Les colles han coincidit també en què, en menor o major mesura, la pandèmia va implicar una reorganització dels equips d’activitats i socials. A tall d’exemple, Carlos Maroño, aleshores cap de pinyes dels Castellers de Barcelona, ha recordat que “molts dels que estàvem als equips tècnics pràcticament vam perdre la responsabilitat i la feina, i totes aquelles hores que comptàvem que estarien ocupades passaven a estar lliures”. Malgrat les dificultats que això ha suposat, Guillermo Soler ha recordat que, en la primera enquesta que va fer l’Observatori de l’Afectació de la Covid-19 a les colles de la ciutat de Barcelona la majoria de gent estava satisfeta amb com s’havien adaptat les juntes directives: “la gent és conscient que això no és fàcil”.
Un cop afrontada aquesta primera reorganització, les Colles han tingut temps per plantejar els seus objectius, especialment a partir del gener en què la majoria han renovat els seus equips directius. David Porta ha explicat que la prioritat dels Castellers de Sarrià és “fer mans i mànigues per poder-nos veure presencialment (…) minimitzant al màxim els riscos”. Un objectiu similar s’han marcat els Castellers de la Sagrada Família, que com explicava Alexia Solé, volen “començar a tirar endavant més coses presencials, des de reunions de la junta i la tècnica, i començar a veure si es poden fer petites trobades”. Solé ha anunciat que volen reactivar la Festa Major que no van poder celebrar a l’octubre i que el 15 de maig organitzaran una donació de sang com ho fan habitualment els Castellers de la Vila de Gràcia. Ot Brun ha explicat que els graciencs han organitzat sessions de crossfit d’una hora al vespre: “és molt fàcil tornar-se sedentari ara i no fer res, i hem impulsat el tema del crossfit que ens està funcionant molt”. Carlos Maroño ha volgut posar l’accent en el col·lectiu de gent més veterana de la Colla: “ens feia la sensació que la gent que s’estava quedant enrere i a qui pot ser costava més arribar, era fins i tot la que estava més vinculada socialment. (…) Un dels objectius és diversificar al màxim les activitats per poder arribar a tothom”.
En aquest sentit, Guillermo Soler ha volgut posar de manifest que “s’ha d’explicar des de ja i s’ha d’explicar amb aquestes activitats obertes a tothom, que no es fan castells perquè sí, per caprici, per gust morbós o perquè no tinguem res a fer: es fan castells perquè és una manera de generar comunitat, solidaritat, grup. És un ritual, en el fons, i a la vida necessitem tenir rituals”.
Totes les colles han tancat l’acte coincidint a trobar algun punt positiu d’aquesta aturada. Carlos Maroño ha defensat que “ha servit per adonar-nos que la part social és molt important i s’haurà de seguir cuidant quan tornem a fer castells”. En aquest sentit, David Porta recolzava que l’àmbit social és primordial: “és indispensable en la situació que estem vivint actualment el potenciem”. Des dels Castellers de la Vila de Gràcia, Ot Brun ha volgut posar en valor la participació de la colla en el rebost solidari, que “ha fet que molta més gent s’impliqui (…) i ens ha donat idees fresques en relació al que havíem fet fins ara”, i ha defensat que “ens ha portat una sensibilització respecte a la Vila, era molt important seguir en contacte amb Gràcia”. “Hem après a reinventar-nos, ens hem trencat el cap i se’ns han acudit coses diferents”, ha coincidit Alexia Solé. Un replantejament que Guillermo Soler ha vinculat també als darrers temps previs a la pandèmia: “les dues o tres últimes temporades hi havia símptomes clars d’esgotament, i pot ser és el moment de donar-hi un parell de voltes”.