A ningú se li escapa, avui en dia, que fins fa 40 anys les dones no tenien cabuda al món casteller. Era un món reservat exclusivament per als homes, en el que les dones tenien un paper testimonial, d’acompanyants. La dècada dels 80 va portar la irrupció de la dona al món casteller i, mica en mica, la normalització de la presència femenina.

Seria un error, però, pensar que el paper de la dona està plenament assimilat a les colles castelleres i que hi tenim el mateix pes que els homes, tot i ser la meitat de la població (i, per tant, dels membres de les colles). Encara hi ha moltes colles que no han tingut dones al capdavant, ni com a caps de colla ni com a presidentes. Les juntes i les tècniques de moltes colles encara tenen un percentatge molt més alt d’homes que de dones. Encara hi ha posicions reservades majoritàriament per a homes. Encara hi ha mares que tenen cura dels fills/es mentre els pares fan castells. Els espais d’opinió encara tenen una forta presència masculina, molt per sobre de la femenina (excepte si s’ha de parlar de dones i castells, és clar), igual que els espais de presa de decisions.

Per això, i per molts altres motius, encara són necessàries accions que reivindiquin una presència igualitària a les colles, tant a nivell tècnic com de gestió. Una d’aquestes accions, en la que ens hem involucrat com a Colla des de l’any 2018, és la diada de dones a Vilafranca en el marc de l’Homenatge a les Heroïnes Anònimes, que organitzen els Xicots de Vilafranca als voltants del 8 de març.

Des del primer cop que hi vam participar ens hem pres aquesta diada amb un gran compromís. Així doncs, al març del 2018 i amb menys d’un mes d’assaig ja ens hi vam estrenar amb els dos castells bàsics de 7. L’any següent ens vam marcar el repte d’anar un pas més enllà i atrevir-nos amb el 5 de 7, un castell que es va començar a assajar tímidament, però que va donar molt bons resultats i va suposar el primer castell de 7 i mig fet amb nuclis, tronc i canalla femenins. Aquest castell amb la mateixa alineació es va repetir una setmana més tard en una diada convencional, la de Colles Filloles del 50è aniversari de la Colla. L’últim cop que vam participar a la diada de dones, just abans de l’inici de la pandèmia, hi vam estrenar el 7 de 7 femení, que vam acompanyar també amb el 5 de 7 i el 3 de 7.

Així doncs, la nostra participació en aquesta diada s’ha convertit en una d’aquelles accions que marca l’ADN de la nostra colla. Reivindiquem el paper de la dona amb fets, no paraules, fent el que fem: castells. Treballar aquestes estructures fa que es donin oportunitats a dones en diferents posicions que potser no les tindrien en una diada convencional. Es descobreixen nous talents que després tenen continuïtat durant la resta de la temporada. Dones que fins al moment s’ho miraven des de lluny se senten cridades a formar-ne part i s’hi comprometen. A més, no es tracta d’un objectiu només de la meitat de la Colla, sinó que la resta de membres també se’l senten seu i així ens hi acompanyen i el celebren.
Els castells són mixtes i així han de seguir sent. Tant de bo algun dia aquestes accions no siguin necessàries; mentrestant, les seguirem reivindicant.