Article escrit per Enric Ribes, membre de la pinya del primer 4 de 8 descarregat pels Castellers de Barcelona

Ara sí! Aquella nit sí!!! La màgia de Màrtirs ens endinsava en un bosc ple de fades entremaliades que volien convèncer als Castellers de Barcelona que els estranys esdeveniments de la nit devien haver estat només un somni. Tot preparat, fosca nit, però el carrer de Màrtirs Street il·luminat per rebre amb honors les quatre colles. La plaça plena i expectant d’aficionats que durant tota la setmana especulaven amb la possibilitat de veure un nou intent de “carro gros” de la colla més veterana fora de l’àmbit tradicional. Colla Joves dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca i Nens del Vendrell ens aixoplugaven per fer realitat allò que tant desitjàvem i havíem treballat. Érem una colla de carrer, no teníem local, però això ens feia més forts, com si haguéssim pres la poció màgica.

Les fades entremaliades començaven a fer de les seves i ens debilitaven perquè la torre de set d’inici, que tan bé dominàvem, quedés només en carregada. Però aquesta ensopegada no ens feia recular en el nostre desig de descarregar el “carro gros”. A quarts d’onze de la nit del 31 de juliol de 1982, es forma la pinya, pugen segons i les fades i follets volen que aquella nit no sigui màgica, que el nostre somni no es faci realitat, i que es quedi en això, novament en un somni d’una nit d’estiu. Som tossuts i tirem cap amunt resistint les escomeses del castell que lentament es va desquadrant, però en aquella fosca nit vilafranquina la poció màgica que els nostres set pioners fundadors ens van donar venç totes les adversitats i el carro gros és descarregat.

No despertem: mai havíem estat adormits, tan sols somiàvem per aconseguir entrar a l’elit castellera i ho vàrem fer amb el disgust de les fades entremaliades que van marxar per sempre. Aquell “carro gros”, aquell somni d’una nit d’estiu va ser el primer castell de vuit descarregat per una colla castellera de fora de l’hermètica zona tradicional. L’admiració i el respecte a la colla de la capital, aquella “atípica colla” del Cap i Casal es va fer palès en l’encara reduït món casteller. Tot bon aficionat als castells parlava de la colla de Barcelona. Aquell castell i aquella nit plena a vessar d’abraçades, plors i eufòria van obrir el camí a les noves i entusiastes generacions a continuar amb el somni. Malauradament, actualment només un reduït nombre de privilegiats podem dir: “jo vaig ser aquella fosca nit vilafranquina per fer realitat el somni d’una nit d’estiu”.