Aquesta tarda s’ha celebrat la taula rodona “Castells en temps de pandèmia, i ara què?” moderada per Maria López i organitzada pels Castellers de Barcelona per abordar el present i futur del món casteller en relació a la COVID19. Dues conclusions han estat unànimes per a Bea Jiménez (cap de colla dels Castellers de Sabadell), Iruna Rigau (excap de colla dels Marrecs de Salt), Anna Jiménez (cap de colla dels Castellers de la Sagrada Família), Júlia Montserrat (cap de canalla de la Colla Joves Xiquets de Valls) i Montse Pachón (Castellers de Barcelona).

La primera: només podem tornar a fer castells quan les autoritats ho aprovin i sigui completament segur. “No ens podem permetre de cap manera que hi hagi un rebrot i el focus sigui una colla castellera”, ha explicat Iruna Rigau. En la mateixa línia, Júlia Montserrat ha assegurat que “mentre s’hagin de mantenir mesures com dur mascaretes, no es poden fer castells; fer-ho seria irracional i irresponsable”.

La segona: quan tornem, han de poder fer-ho tots els membres de la Colla plegats. “Començar els assajos per nuclis petits ho veig complicat; entenc que és pràctic avançar la feina perquè quan puguem fer castells surtin l’abans possible, però no sé si m’agrada: el gruix som tots”, ha explicat Bea Jiménez. En la mateixa línia, Anna Jiménez ha afegit que “la definició dels castells és el conjunt i se’m fa difícil de veure un assaig per parts, canalla a banda”.

La canalla precisament és un dels assumptes que més preocupa a les colles. “Estar molts mesos sense veure’ns afectarà la confiança, i a més possiblement quan tornem caldrà inventar-se un pom sencer amb nens que fa mesos que no assagen”, ha destacat Júlia Montserrat. Pel que fa la resta de la colla, Iruna Rigau ha recordat que “totes les colles hem tingut castellers que han fet un any sabàtic i ni s’ha notat”, tot i que “hi ha castellers que quan tenen vacances es cuiden i d’altres que no”.

Però el que fa patir més és el futur econòmic de les colles. “Jo crec que totes les colles patirem, però quan es parla de diners crec que no es tracta només de les grans i les petites, sinó les que paguen per tenir un local i les que no; les que hem de pagar per tenir un sostre som les més vulnerables ara mateix”, ha lamentat Montse Pachón. Iruna Rigau ha matisat: “jo penso que sí que es notarà l’estructura de colla gran o de colla petita, a una colla que té més rodatge, més anys o fins i tot més estalvis li serà més fàcil que a una colla petita”. Bea Jiménez ha afegit que “també dependrà de com es gestioni des de les administracions”.

Una possibilitat que s’obre per a algunes colles, i en particular tenint en compte que el gener de 2021 se celebren les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela a Valls, és la d’allargar la temporada fins aleshores. Júlia Montserrat, però, ho ha condicionat al calendari de les colles: “a la zona tradicional, i en especial a Valls, té sentit seguir assajant, fer pausa fins l’abril o el maig, i després rearrancar; a la zona no tradicional moltes colles tenen compromisos importants al febrer i el març i no podrien fer aquesta aturada”.

Les colles ara, s’afanyen a mantenir els vincles. Bea Jiménez ha explicat que “podríem diferenciar 3 grups: la gestió de la canalla que és molt necessari que continuïn sentint-se estimats, els més joves que esteu més avesats a aquest contacte virtual i gairebé autogestionat, i no hem de perdre el gruix de la colla, la gent més adulta, amb qui en aquests temps d’incertesa hem de fer valer que la colla som una segona família i poden comptar amb nosaltres”.

Tan aviat com puguin, però, tornaran al local: “hem d’analitzar bé què podem fer i què no, però és important reactivar l’activitat que es pugui tan aviat com sigui i potenciar la confiança, la vessant familiar i de ser tots un”, ha assegurat Anna Jiménez.

Per al futur, optimisme: com recordava Júlia Montserrat, després que la còlera aturés el món casteller el 1854 en un moment de màxim esplendor, el nivell no es va truncar, sinó que va continuar l’auge dels castells.

Podeu recuperar la taula rodona aquí