El 8 de març és sempre la data, l’excusa per posar les coses sobre la taula, per revisar-nos i analitzar en quin punt estem, l’excusa per donar veu a allò que ens acompanya en el nostre dia a dia. I per fer aquesta revisió és tan important veure tots aquells àmbits en què hem evolucionat, com tot el camí que ens queda per recórrer.

Els Castellers de Barcelona comptem amb importants fites referents al paper de la dona dins del món casteller. També comptem amb un equip d’equitat que fa anys que treballa per trobar mesures de prevenció i resposta davant les agressions per raó de gènere. Tenim juntes i tècniques cada vegada més inclusives, amb dones ocupant càrrecs de gran importància, fet que té un paper essencial en termes de representativitat i de referents. Tampoc podem oblidar que el 2023 vam portar a assemblea la proposta de canvi de nom, on una gran part de la colla va demostrar que estem avançant a poc a poc cap a una major inclusivitat, amb petites passes que per moltes són grans gestos.

Hem de ser conscients de totes aquestes passes, de tot el recorregut que tenim fet per agafar forces i seguir avançant, treballant per tenir nous referents que ens interpel·lin a totes, per continuar donant veu i oportunitats a les dones de la colla. També hem de treballar per seguir fent de Castellers de Barcelona un espai segur, on totes ens sentim com a casa.
Avui, 8 de Març ens ajuntem les dones de totes les colles de la ciutat per portar castells conjunts, per centrar el focus en el paper de les dones dins del món casteller, però també per demostrar tot allò que podem fer. És una passa més, una passa en què donem més rellevància a allò que ens uneix per sobre del que ens diferencia, i és que som dones i som castelleres. És un acte de sororitat, un acte d’unitat en què ens expressem de la millor manera que sabem: fent castells.

Però l’avenç cap a una societat més igualitària no pot ser feina només de les dones, portem massa temps fent-nos càrrec de les cures. Les passes cap a aquest objectiu són responsabilitat de totes, però també de tots, donat que acabar amb l’opressió que patim les dones ens beneficia a nosaltres, però també a vosaltres. Considerar que els homes no són víctimes d’un sistema patriarcal és un dels primers errors. I si tots en som víctimes, no és just que només algunes treballem per acabar amb aquest sistema opressor. Al cap i a la fi, per a moltes, la colla és família, i volem que la nostra llar sigui un lloc on sentir-nos segures i protegides, i la construcció d’aquest espai segur passa pel treball de totes les persones que hi formem part.